Excarceració per a Óscar López Rivera, ja!
Un cas de Drets Humans
José Nazario de la Rosa
Óscar López Rivera va néixer a San Sebastián, Puerto Rico, el 1943.
La seva famÃlia es va mudar als Estats Units d’Amèrica (EUA), quan era
un adolescent. Aixà com molts altres joves llatins i afroamericans, va
ser reclutat per l’exèrcit nord-americà . Va ser a Vietnam on l’Óscar va
començar a entendre la discriminació i opressió que significa ser
porto-riqueny als EUA. El seu servei a Vietnam li va valer l’Estrella de
Bronze, pel seu valor. Quan va tornar de la guerra el 1967, va veure com
les condicions deplorables de la comunitat porto-riquenya, el racisme i
la discriminació, havien assolit nivells crÃtics, i va posar-se a
treballar per millorar la qualitat de vida del seu poble.
Com a jove conscient de la seva porto-riquenyitat, va participar amb
altres joves porto-riquenys en l’organització de la comunitat per
denunciar i aturar la brutalitat policial, les condicions miserables de
vivenda, un sistema educatiu que ignora les necessitats dels estudiants
porto-riquenys, i el cas colonial de Puerto Rico. Va participar
activament en la lluita per l’educació bilingüe a les escoles públiques
i per obligar les universitats a reclutar estudiants, personal i
professorat llatÃ. També va ajudar a fundar programes educatius en una
presó de mà xima seguretat per a homes. Va integrar-se en la lluita
contra les drogues i la discriminació en els serveis públics.
Puerto Rico i els seus habitants, sense cap consulta i sota coacció
militar, va ser cedit als EUA com a botà de guerra mitjançant un acte
nul sota el dret internacional conegut com el Tractat de ParÃs, el 10 de
desembre de 1898. Des d’aleshores Puerto Rico és un paÃs envaït i sotmès
a un règim colonial. Cap poble ha d’estar subjecte a dominació
estrangera ni al colonialisme, que és un crim de lesa humanitat; per la
qual cosa es reconeix el dret inalienable d’un poble a lluitar contra el
colonialisme en totes les seves formes i manifestacions.
A dia d’avui Óscar López Rivera té 72 anys d’edat. Va ser arrestat el
1981 per la seva lluita i à rdua tasca per la independència de Puerto
Rico i com a integrant de les Forces Armades d’Alliberament Nacional
(FLAN). Enguany compleix 34 anys d’empresonament. És el presoner polÃtic
boriqua que ha estat més temps tancat en presons dels EUA. Va ser
convicte per conspiració sediciosa i condemnat a una sentència
desproporcionada de 55 anys de presó, que després es va augmentar a 70
anys. No va ser convicte per causar la mort o dany violent a cap altre
ésser humà . Ha patit empresonament sota condicions de tortura. La seva
data de sortida s’ha pautat pel 2027, als seus 84 anys d’edat.
“El propòsit del colonialisme és destruir la nacionalitat”, va
denunciar el poeta i lÃder revolucionari porto-riqueny Juan Antonio
Corretjer. És contrari a la pau i la seguretat, és un crim en totes les
seves formes i manifestacions i autoritza els pobles a lluitar per tots
els mitjans necessaris pel seu alliberament nacional, autodeterminació,
independència, integritat nacional i unitat nacional. “L’acusació de
conspiració sediciosa no pot fer-se contra cap porto-riqueny. Els
porto-riquenys no podem ser sediciosos”, va sentenciar Corretjer. I va
dictaminar: “no podem ser sediciosos no importa el que arribem a
conspirar, el que arribem a fer per independitzar-nos de l’imperialisme
ianqui. Perquè no estem dins de l’estat federal, perquè som un paÃs a
part, perquè som una nació llatinoamericana ocupada militarment pels
Estats Units, ocupació mitjançant la qual va imposar-se al nostre poble
un colonialisme ignominiós, antihistòric, fal•laç, condemnat i
condemnable. Condemnat a desaparèixer”.
El prolongat empresonament de López Rivera constitueix una flagrant
violació als drets humans. Durant el seu empresonament ha estat exposat
a més d’una dècada d’aïllament total, a múltiples vexacions, aixà com a
un tractament cruel, inhumà i degradant. Sobre el seu procés carcerari
s’ha expressat el mateix Óscar:
Jo uso la paraula esperiticidi per descriure la deshumanització i
perniciosa existència que he patit des que sóc pres, particularment
durant els anys que porto en aquesta garjola (dèdal)... És esperiticidi
perquè és la mort i aniquilament de l’esperit el que els carcellers
busquen mantenint-me sota tan deletèries condicions... No puc ni per un
instant, perdre de vista la mirada sinistra i ubiqua dels botxins que
com a depredadors només busquen el moment oportú per cometre
l’esperiticidi... Sé que l’esperit humà té la capacitat de ressuscitar
després de patir l’esperiticidi i, com la rosa i la fulla mústia, cau i
mor i en el seu lloc reneix i en ressuscita una de nova i més forta, el
meu esperit ressuscitarà ...
La resta de presoners polÃtics jutjats convictes i condemnats
juntament amb l’Óscar –després d’haver patit entre setze i vint anys de
presó– van ser excarcerats per decisió del president dels EUA, William
J. Clinton. Aquest, el 1999, va commutar les seves sentències després de
determinar que eren desproporcionadament excessives i injustes. Des
d’aleshores s’han integrat a la vida a les seves comunitats, essent
productius i exemplars.
“La imposició de penes desproporcionades que comporten un tancament
per dècades reflecteixen la brutalitat del règim de terror que deriva de
l’estructura de domini colonial”, va expressar el llicenciat Juan
Santiago Nieves. Un règim de brutalitat i terror incompatible totalment
amb els principis de la Carta de l’Organització de les Nacions Unides
(ONU) i amb els drets fonamentals enunciats en la Declaració Universal
dels Drets Humans.
La societat civil de Puerto Rico, la comunitat boriqua als EUA, i els
seus dirigents, de tots els partits polÃtics, sindicals, religiosos i
culturals, demanen la immediata excarceració d’Óscar López Rivera.
Premis Nobel de la Pau com el bisbe Desmond Tutu, Adolfo Pérez Esquivel,
Rigoberta Menchú, Mairead Macguire, José Ramos Horta i altres
personalitats prominents, politics, religiosos, artistes de països
llatinoamericans, africans, asià tics i europeus han reclamat a Barack
Obama, President d’Estats Units, que exerceixi el seu poder
constitucional d’indult presidencial ordenant l’excarceració immediata i
incondicional d’Óscar López Rivera.
Malgrat l’adversitat de la presó, l’Óscar ha conservat la seva
integritat polÃtica, fÃsica, emocional i intel•lectual. Amb una bona
condició fÃsica, se centra a estudiar, mantenint-se al dia en temes
d’actualitat, escrivint i pintant. Com a part de les represà lies, la
seva activitat creadora també és interrompuda abruptament, condicionada
i limitada en ocasions.
El carceller, els EUA, tenen l’obligació segons el dret internacional
de respectar l’autodeterminació del Poble de Puerto Rico. D’acord amb el
Protocol I de la Convenció de Ginebra de 1949, la protecció que aquest
Conveni Internacional reconeix als presoners de guerra, s’estén també a
persones capturades en conflictes o lluites contra l’ocupació colonial,
l’ocupació d’un paÃs per part de règims racistes i aquells altres que
participen en lluites per la lliure determinació dels seus pobles. AixÃ
ho ratifica també la Resolució 2852 (XXVI) de l’Assemblea General de les
Nacions Unides de 20 de desembre de 1971 i la resolució 3103 (XXVIII)
del 13 de desembre de 1973, quan estableix: “Qualsevol participant en
els moviments de resistència, que lluita per la independència i
l’autodeterminació, si és arrestat, ha de rebre el tractament estipulat
a la Convenció de Ginebra”.
Sobre Pedro Albizu Campos, lÃder nacionalista porto-riqueny, el Che
Guevara va assenyalar: “Albizu Campos és un sÃmbol de l’Amèrica, encara
irredent però indòmita. Anys i anys de presons, pressions gairebé
insuportables a la presó, tortures mentals, la soledat, l’aïllament
total del seu poble i de la seva famÃlia, la insolència del conqueridor
i els seus lacais a la terra que va veure’l néixer; res va doblegar la
seva voluntat”. Les seves paraules s’estenen al pres polÃtic boriqua la
voluntat del qual no ha estat doblegada ni sotmesa: Óscar López Rivera,
en resistència i lluita sempre.
José Nazario de la Rosa
Caguas, Puerto Rico
|