MUNDIALITZACIÓ DE LA JUSTÃCIA
EL CAS DE KISSINGER
En els últims mesos les coses se li compliquen,a Henry Kissinger,
exsecretari d'Estat nord-americà . La mundialització de la JustÃcia, des
d'un nombre creixent de països, el convoca a testimoniar i pretén
enjudiciar-lo. La llista de jutges que el busquen, entre els quals hi ha
el jutge Garzón i la magistrada Chateau, no ha cessat d'ampliar-se.
Aquestes són les algunes de les últimes cites de la justÃcia:
2001 maig, França: La policia francesa intima a Kissinger, hostatjat a
l'hotel Ritz de ParÃs, a testificar en el procés que investiga la mort de
cinc francesos a Xile durant el règim de Pinochet. Kissinger abandona
França molt de pressa, sense respondre.
2001 juliol, Xile: La JustÃcia xilena envia al govern dels EUA una
llista de preguntes dirigides a Kissinger sobre l'assassinat del
periodista nord-americà Charles Horman, durant el cop militar de 1973.
Horman va ser capturat, amb ajuda de la CIA. La història d'Horman va ser
després narrada en el film «Missing», Desaparegut, de Costa Gavras.
2001 agost, Argentina: Un jutge federal demana als EUA interrogar
Kissinger sobre l'Operació Còndor, el vast pla de repressió organitzat en
la dècada dels 70 per les dictadures sud-americanes amb el suport de la
CIA, operació responsable de presons il•legals, atemptats terroristes i
assassinats.
2001 setembre, EUA: La famÃlia del general xilè René Schneider, mort el
1970 per colpistes d'extrema dreta, entra amb una acció judicial a
Washington, demanant a Kissinger una indemnització de 3 milions de dòlars
per la involucració de la CIA en el crim, comès per intentar impedir la
presa de possessió d'Allende.
2002 febrer, Brasil: Kissinger desisteix de viatjar a São Paulo, al
març, on rebria de Fernando Henrique Cardoso la medalla de l'Ordre
Nacional del Cruzeiro del Sud. La decisió és presa després d'una
multitudinà ria recollida de signatures de repudi a la visita i d'una
convocatòria a un acte de protesta.
La primera matèria per a les denúncies que graviten sobre Kissinger va
sorgir de la pressió perquè Pinochet fos jutjat per crims contra la
humanitat. En relació amb el cas de tres ciutadans nord-americans
assassinats per la dictadura xilena la Casa Blanca va desclassificar 16
mil documents, deixant el nom de Kissinger més exposat que mai. El cas més
greu és respecte a la involucració directe dels EUA en l'assassinat del
general René Schneider, comandant de les Forces Armades xilenes, per
militars d'extrema dreta, el 1970, amb la intenció d'impedir la presa de
possessió de Salvador Allende. Com a cap del comitè que supervisava les «operacions
encobertes» de la CIA, Kissinger ha de retre comptes sobre aquest crim.
Els documents alliberats als EUA han donat matèria al periodista anglès
Christopher Hitchens per escriure el llibre The Trial of Henry
Kissinger, en el qual consolida les acusacions formulades contra
Kissinger. Els escenaris formen un vertader mapamundi: Cambotja, Bangla
Desh, Timor Est, sense parlar, és clar, d'Amèrica del Sud. Recelós, en els
últims mesos el veterà diplomà tic ha limitat al mÃnim els seus viatges a
l'exterior.
Analitzant la polÃtica nord-americana cap a Amèrica Llatina, i
especialment allò que va passar els anys 70, Cristopher Hitchens sosté en
el seu llibre The Trial of Henry Kissinger que Kissinger ha de ser
jutjat ja que l'arrest de Pinochet ha canviat l'atmosfera internacional
per als qui en el passat van cometre crims contra la humanitat: «La
pressió que la comunitat internacional va exercir en l'ex-Iugoslà via i la
instauració d'un òrgan institucional per jutjar els crims contra la
humanitat mostren la necessitat que els EUA, que es creuen i es presenten
com a mestres dels drets humans, comencin a aplicar la llei en el seu
propi paÃs». Heus aquà un breu elenc de responsabilitats de Kissinger:
Vietnam: Kissinger «va explotar» les converses de pau
desenvolupades al llarg de 1968, com a part de la campanya per a l'elecció
de Nixon a la presidència del paÃs. La meitat dels milions de morts
ocorregudes a Vietnam i a Indoxina van tenir lloc entre 1968 i 1972, quan
ell era el totpoderós secretari d'Estat.
Cambotja: Kissinger va convèncer a Nixon a ampliar l'escenari de
la Guerra de Vietnam, amb el llançament de milers de tones de bombes sobre
Cambotja (600 mil civils morts) i Laos (350.000).
Bangla Desh: usant armes proporcionades per EUA, el general
Yahya Khan va realitzar un cop d'estat que va produir la mort de 500 mil
civils, el 1971. El Consell de Seguretat Nacional dels EUA va voler
condemnar el cop, però va ser impedit per Kissinger, que, públicament, va
agrair al general la seva «delicadesa».
Xile: Kissinger va participar activament en el planejament del
cop de 1973, que va deposar el president Salvador Allende i va portar al
general Augusto Pinochet al poder. Els assassinats armats per la CIA
inclogueren el general legalista René Schneider i el ministre de Relacions
Exteriors d'Allende, Orlando Letelier.
Timor Oriental: el 1975, el president Ford i Kissinger van
mantenir trobades amb el dictador Suharto. Kissinger va declarar que els
EUA no reconeixerien la independència de Timor Oriental. Va ser el senyal
perquè Suharto envaÃs el paÃs, assassinant almenys 200 mil civils.
En castellà : Chistopher Hitchens, Juicio a Kissinger, Anagrama,
Barcelona 2001, p 200
|