Vd esta aquí: Koinonía> Agenda > |
AUTOR: Puigdevall Dalmau, M. Dolors
|
||
AGENDA LATINOAMERICANA AÑO: 2019
|
Els més vulnerables des de la nostra miradaM. Dolors Puigdevall DalmauLes circumstà ncies que porten una persona a haver de deixar la seva terra d’origen poden ser diverses: de vegades és una decisió voluntà ria, una oportunitat per realitzar-se professionalment; d’altres és la necessitat de conèixer i conviure amb altres formes de vida amb valors completament diferents. Hi ha d’altres situacions en què la franja entre la voluntarietat i l’imperatiu per millorar les condicions de vida es poden confondre enganyosament. Davant d’un futur gris o bé incert, contingents de població significatius opten per emigrar a indrets on poden tenir l’oportunitat que no tenen als seus països d’origen. Amb mitjans econòmics diversos inicien un viatge que dóna fe del seu inconformisme i de la seva obstinació per consolidar una estabilitat que superi de manera definitiva el marc de provisionalitat gairebé permanent que els ha tocat viure. En aquests casos, l’opció de tornar sovint és present en la ment d’aquestes persones. Algunes aconseguiran fer-ho, d’altres no. L’emigració pot tenir altres causes. Sovint l’evolució polÃtica que segueix un paÃs obliga alguns dels seus ciutadans a haver-lo d’abandonar. L’equilibri de la representació institucional es trenca. Persones a tÃtol individual o de vegades famÃlies senceres no tenen cap més remei que iniciar el camà de l’exili. El seu compromÃs social i polÃtic els ha acabat estigmatitzant com a enemics. Progressivament han esdevingut agents pertorbadors del discurs dominant i com a tals són prescindibles, i consegüentment, són perseguits, empresonats, torturats i eliminats. El retorn pot dependre de diversos factors: que els esdeveniments polÃtics del paÃs d’origen canviïn; en cas contrari, i depenent del nivell d’implicació i els cà rrecs exercits en el passat, hi pot haver la possibilitat de retractar-se i acceptar les noves regles del joc polÃtic; un altre es procurar de passar el mà xim de desapercebut possible; el combat i la lluita clandestina des de l’exili poden esdevenir una altra opció. Precisament, aquestes són algunes de les reflexions de l’estudi prospectiu del nou Observatori de la Pobresa i l’Exclusió Social de Cà ritas Diocesana de Girona, que té per objectiu conèixer l’impacte de la pobresa en el si de les famÃlies ateses arreu de la diòcesi de Girona. L’estudi s’ha elaborat en base a la realització d’entrevistes a membres de més d’una vintena de llars ateses a Cà ritas. Una de les conclusions provisionals d’aquest estudi posa de relleu la possible vinculació entre les experiències migratòries i els processos d’adaptació en el països d’acollida que, en molts casos, desemboquen en situacions de pobresa. Aquesta pobresa, òbviament, pot conduir a una situació de risc d’exclusió social. Paral·lelament, i especialment entre les persones extracomunità ries, aquesta pobresa fins i tot pot arribar a fer-les “sospitoses” als ulls de la resta de ciutadans. Aquestes sospites, basades de manera recurrent en un coneixement superficial o imprecÃs de les condicions de vida reals d’aquestes famÃlies, esdevenen un dels embrions que generen els principals arguments dels discursos estigmatitzants de la societat receptora. L’estudi qualitatiu recull impressions com la d’una informant marroquina, que afirma que se sent “contenta però també trista, perquè vaig deixar els fills a Marroc”, però que també valora que “aquà la gent respecta més els altres”. Un testimoni hondureny, en canvi, considera que “malgrat no tenir feina i estar sols, ens anem adaptant”. Un altre testimoni hondureny alerta que la violència al seu paÃs és la causa del seu desplaçament: “allà et poden matar per robar-te cinc euros”. Un senegalès, d’altra banda, descriu un “desig per viatjar”. Com veiem, doncs, les circumstà ncies i motivacions són diverses. Tanmateix, l’estudi constata l’estreta vinculació que pot haver-hi entre la pobresa i l’exclusió social, és a dir, que poden arribar a ser fidels companys de viatge en múltiples processos migratoris. Però Cà ritas, al marge de l’estudi, també recull testimonis personals que demostren que és possible trencar aquesta dinà mica, com el cas d’un noi de Mali que tot i fugir del seu paÃs amb poc més de dotze anys jugant-se la vida, ha aconseguit formar-se i treballar a Ecosol, l’empresa d’inserció de Cà ritas, i generar oportunitats en un camà que semblava ple d’obstacles. Una altra noia, en aquest cas de Gà mbia, ha realitzat cursos de llengua i s’ha format per poder treballar en el sector de la cura de la llar; ara és una peça fonamental en l’economia de la famÃlia i ha creat llaços socials amb el seu nou entorn. Un bon nombre de les persones que acollim i acompanyem a Cà ritas han viscut processos migratoris i han patit situacions de vulnerabilitat justament quan cercaven millorar les seves condicions de vida en un altre entorn. Aquesta feina d’acompanyament és una tasca integral que inclou formació, orientació sociolaboral, aprenentatge de la llengua, defensa dels seus Drets i sensibilització, entre moltes d’altres accions, però que exigeix la implicació de les persones, perquè esdevinguin protagonistes del seu camÃ, encara que no sempre hagi estat fà cil.
M. Dolors Puigdevall Dalmau Directora de CÃ ritas Diocesana de Girona, Catalunya
|