No a l'ALCA
II Cimera dels Pobles de les Amèriques
Marlon Carrión
Nosaltres, delegades i delegats de la Segona Cimera dels Pobles de les
Amèriques, declarem el nostre rebuig al projecte de l'Àrea de Lliure
Comerç de les Amèriques (ALCA) que s'ha anat negociant conjuntament i
secretament entre els caps d'estat i dels governs i el Fòrum dels
Empresaris d'Amèrica.
Qui som? Som l'Aliança Social Continental i venim de tots els racons
d'Amèrica perquè s'escolti la veu de les organitzacions sindicals,
populars, de medi ambient, de dones, grups de drets humans, de solidaritat
internacional; d'associacions indÃgenes, camperoles, ecumèniques i
d'estudiants.
Nosaltres rebutgem aquest projecte de liberalització del comerç i de
les inversions, de desregulacions i privatitzacions. El projecte
neoliberal és racista, sexista i depredador del medi ambient. Nosaltres
proposem la construcció de noves vies d'integració continental basades en
la democrà cia, la igualtat, la solidaritat, el respecte al medi ambient i
als drets humans.
PROMESES INCOMPLERTES
Des de la Cimera de Miami de 1994, els caps d'estat i de govern van
acordar d'enfortir la democrà cia i els drets humans, de mantenir
l'educació, i de reduir la pobresa a les Amèriques. No és la primera
vegada que els presidents i caps d'estat prometen un millor món. No és la
primera vegada que ens demanen que esperem els fruits del lliure comerç.
El projecte de l'ALCA és un estatut de drets i llibertats per als
inversors, consagrant la supremacia del capital sobre el treball,
transformant la vida i el món en mercaderies, negant els drets humans,
sabotejant la democrà cia i minant la sobirania dels Estats.
LES ASIMETRIES A LES AMÈRIQUES
Vivim de fet en una Amèrica marcada per la iniquitat i una
d'injustificable desigualtat polÃtica i econòmica: una població de 800
milions de persones, en la qual 500 milions viuen a Amèrica Llatina, la
meitat d'ells en la pobresa; un deute de 792 mil milions de dòlars, del
qual es van pagar 123 mil milions de
dòlars com a servei del deute, només l'any 1999; una concentració de
capital, de tecnologia i de patents, dels quals els EUA i CanadÃ
concentren el 80% del pes econòmic, amb un mercat de treball on el 84% de
les feines se situen al sector informal (sense veu i sense drets) i on els
drets laborals són constantment transgredits.
Els acords de lliure intercanvi:
-agreugen les desigualtats entre els rics i els pobres, entre homes i
dones; entre els països del nord i els països del sud; i destrueixen la
cadena ecològica entre l'espècie humana i el medi ambient. Condueixen
l'economia cap a l'exportació, en perjudici de les comunitats locals.
Estem veient la consolidació del poder econòmic i legal corporatiu en
detriment del poder dels pobles.
-afavoreixen la mercantilització dels béns comuns de la humanitat i del
planeta, (aigua, patrimoni genètic...). La lògica neoliberal redueix els
ciutadans a simples consumidors i finalment a mercaderies, i afavoreix la
rendibilitat a curt termini sense considerar els costos ambientals i
socials dels béns i serveis.
-amenacen l'agricultura local, sobre tot el treball de les dones, sota
la pressió de les grans indústries agroalimentà ries i de les polÃtiques de
"dúmping", posant en perill la seguretat alimentà ria.
-propicien la privatització sistemà tica dels béns comuns tals com la
salut, l'educació, i els programes socials a partir dels Programes
d'Ajustaments Estructurals als països del sud i els sectors pressupostaris
als països del nord. Utilitzen el treball de les dones que han d'assumir
tasques col•lectives que han estat abandonades per l'estat.
-propicien la marginació dels pobles indÃgenes i de la comercialització
de la seva saviesa ancestral.
-impliquen una feminització creixent de la pobresa i l'exacerbació
creixent de les desigualtats ja existents entre homes i dones: les
desigualtats salarials; condicions de treball degradants i en general
sense possibilitats de sindicalització; el treball no remunerat de les
dones a les llars i a la comunitat; sofrint a més la mercantilització dels
seus cossos –sent el tercer comerç més lucratiu, després del trà fic
d'armes i drogues- essent vÃctimes d'una creixent violència intrafamiliar
i de la violació dels seus drets fonamentals.
-van de bracet amb la militarització de societats senceres, com és el
cas del Pla Colòmbia, que es basa en el trà fic d'armes.
No és possible negociar en un context com aquest.
EL QUE NOSALTRES VOLEM ÉS...
Construir ponts entre els pobles de les Amèriques, sustentats en la
pluralitat de la nostra història i de les nostres cultures; enfortir
mútuament la prà ctica d'una democrà cia representativa i participativa;
compartir la mateixa passió pel respecte absolut als drets humans i
comprometre'ns a fer-los respectar; viure finalment una vertadera igualtat
entre les dones i els homes; protegir els fills; tenir accés als recursos
mutus, respectant el medi ambient, compartint les riqueses de manera
solidà ria.
Exigim el respecte dels drets sindicals i dels drets laborals com els
drets a la sindicalització i a la negociació de convenis col•lectius.
Volem anteposar els drets individuals i col•lectius tal com estan
definits en els tractats internacionals per sobre els acords de lliure
comerç.
Volem Estats promotors del bé comú capaços d'intervenir activament i
assegurar el respecte a aquests drets; enfortir la democrà cia; assegurar
la producció i la distribució de la riquesa; garantir l'accés universal i
gratuït a una educació pública de qualitat, i als serveis de salut,
particularment referent als drets reproductius de les dones; eliminar tot
tipus de violència contra la dona i els nens; vetllar pel respecte al medi
ambient per a les generacions presents i les futures.
Volem inversions socialment productives i ecològicament responsables.
Les regles que s'apliquen a escala continental han de promoure les
inversions estrangeres que garanteixin la creació de feines de qualitat,
una producció duradora i una estabilitat econòmica que controli la
inversió especulativa.
Volem un comerç just.
Fem una crida als pobles de les tres Amèriques a intensificar les
mobilitzacions per combatre el projecte de l'ALCA i a construir
alternatives d'integració basades en la democrà cia, la justÃcia social i
un desenvolupament sostenible.
ÉS POSSIBLE UNA ALTRA AMÈRICA !
NO A L'ALCA
Què significa "ALCA"?
Significa Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques. És un acord impulsat
pels EUA que pretén assegurar la lliure circulació de les mercaderies i el
capital a tot el continent americà . Sota la fal•là cia de la llibertat
comercial, l'objectiu és generar un espai d'hegemonia per als EUA que, com
a economia dominant, tindria sobre Japó i la Unió Europea un accés
privilegiat als mercats llatinoamericans.
Com sorgeix l'ALCA?
És el resultat d'un procés de negociació, secret quant als seus
continguts, iniciat el 1994 que portaria a l'establiment d'una à rea de
lliure comerç a tota Amèrica en el 2005, o el 2003 si s'imposa el seu
avançament.
Quin impacte concret té?
L'ALCA implica una extensió del NAFTA (acord de lliure comerç entre els
EUA, Canadà i Mèxic) a tot el continent. El projecte de l'ALCA s'estén a
més als serveis i atorga a les empreses el dret a prestar-los, amb
l'excepció d'aquells brindats per l'Estat gratuïtament, qüestió que obre
la possibilitat de privatització entre altres dels serveis de salut,
educació, de sanejament (privatització de l'aigua); postals i de
comunicació.
A Argentina s'ha constituït el "Comitè de Mobilització contra l'ALCA".
Entre les "10 raons per dir NO a l'ALCA", esmenta:
-Les negociacions iniciades el 1994 van ser conduïdes en el major
secret. Ni els pobles de la regió, ni organitzacions sindicals i socials,
ni els parlaments, van poder participar en els debats ni conèixer el
detall dels acords.
-Degrada els drets laborals i les condicions de treball: els efectes de
la lliure importació de mercaderies porten al sector industrial local a
una completa desaparició, elevant els alts Ãndexs d'atur que ja castiguen
els nostres països.
-Augment la destrucció del medi ambient i la salut: l'ALCA exigeix que
qualsevol regulació en aquests sectors no sigui un obstacle per al comerç
i la inversió, reservant-se les empreses el dret a querellar-se legalment
amb els Estats.
-L'ALCA transforma els serveis socials en mercaderies, reservats només
per a aquells que els puguin pagar.
El PIB (Producte Brut Intern, és a dir la totalitat de la producció)
d'Estats Units és 16 vegades major que el brasiler, 25 vegades més que el
mexicà i 30 vegades que l'argentÃ.
(Del Butlletà Nova Terra, Buenos Aires)
Marlon Carrión
Des de CanadÃ
|